edjalé
Apparence
Etimolodjeye
[candjî]Bodje « djal-- », bodje A do viebe « djaler » avou l’ betchete « e- » d’ ecloyaedje avou l’ cawete « -é ».
Prononçaedje
[candjî]- AFE :
- diferins prononçaedjes : /ɛ.d͡ʒa.ˈle/ /ɛ.d͡ʒa.ˈlɛ/ /a.d͡ʒa.ˈle/ /ɛ̃.d͡ʒa.ˈle/ /ɛ̃.d͡ʒɛ.ˈle/
- prononçaedje zero-cnoxheu : /ɛ.d͡ʒa.ˈle/
- Ricepeures : edja·lé
Pårticipe erirece
[candjî]singulî | pluriyal | |
---|---|---|
omrin | edjalé | edjalés |
femrin | edjalêye | edjalêyes |
edjalé omrin
- pårticipe erirece omrin do viebe del prumire troke: «edjalé».
- Dji m' a-st edjalé tot l' rawårdant.
Ratournaedjes
[candjî]Addjectif
[candjî]singulî | pluriyal | |
---|---|---|
omrin | edjalé | edjalés |
femrin padrî | edjalêye | edjalêyes |
femrin padvant | edjalêye | edjalêyès |
edjalé omrin
- k’ a divnou (come) del glaece.
- On pout bén passer l’ aiwe, elle est edjalêye.
- On-z aveut yeu målåjhey foirci l’ tere edjalêye. — Jean-Pierre Dumont.
- Des grossès flotchetes di nivaye,
Abatowes pal vint d' Lovagne,
Tot londjinant si vnèt rashir,
Et watler nosse tere edjalêye— Joseph Vrindts, "Vîx Lîge" (1901) p. 3, "Sov’nance d’Hiviér", (fråze rifondowe).
- k’ a divnou tot deur, d’ esse passé dizo 0° C, tot djåzant d’ amagnî k’ on wåde e l’ edjaloe.
- Tonire ! T’ es crexhou, m’ fi, mins ti n’ t’ as nén ecråxhî ! K’ ass magnî, ey, e l' Rûsseye.
Victôr. – Des crompires edjalêyes et des raecinetes d’ åbes, mwaisse. — Joseph Mignolet, « Al Bèle Fontinne », comèdèye di treûs akes, 1924, p.45 (fråze rifondowe).
- Tonire ! T’ es crexhou, m’ fi, mins ti n’ t’ as nén ecråxhî ! K’ ass magnî, ey, e l' Rûsseye.
- tot froed.
- Dj’ a les pîs edjalés.
- Avå l’ viyaedje ki s’ edoime påjhûlmint, kékès loumires s’ aflåwixhèt drî les cwåreas edjalés, et, d’ tinzintins, sol pavêye, li brut d’ ene pwaire di shabots, ki claptèt tot fjhant craker l’ nivaye, vis rapinsèt k’ l’ ome est la. — Henri Simon, "Mès cwate moumints" (1907) (fråze rifondowe).
- ki creve di froed.
- D’ aveur ratindou l’ otobusse on cwårt d’ eure, dji so-st edjalé.
- k' a l' cour froed, ki n' oize mostrer ses sintimints.
- On pout dire ki c' est èn edjalé galant.
Parintaedje
[candjî]Mots d’ aplacaedje
[candjî]Ortografeyes
[candjî]Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Ratournaedjes
[candjî]tot froed
Francès : frigorifié (fr)
Sustantif
[candjî]singulî | pluriyal | |
---|---|---|
omrin | edjalé | edjalés |
femrin | edjalêye | edjalêyes |
edjalé omrin
- (imådjreçmint) onk k’ a todi froed.
- C’ est on edjalé.
- onk ki n’ a nou sintimint (aprume, ki n' a nole assaetchance po les cmeres).
- C’ est on edjalé ki n’ a ni cour ni åme.
Mots d’ aplacaedje
[candjî]Ledjalé (fr. Lengelé)
Ratournaedjes
[candjî]onk ki n’ a nou sintimint
Francès : insensible (fr), froid (fr), distant (fr), frigide (fr), impassible (fr), indifférent (fr)
Categoreyes :
- Mots do walon
- Walon
- Addjectifs do walon avou l' betchete e- d' ecloyaedje
- Pårticipes erireces do walon avou l' betchete e- d' ecloyaedje
- Sustantifs do walon avou l' betchete e- d' ecloyaedje
- Addjectifs do walon avou l' cawete -é
- Pårticipes erireces do walon avou l' cawete -é
- Sustantifs do walon avou l' cawete -é
- Mots do walon di troes pîs
- Pårticipes erireces do walon
- Pårticipes erireces del prumire troke
- Pårticipes erireces omrins del prumire troke
- Mots do walon avou l' cawete -é
- Addjectifs do walon
- Addjectifs ås cénk cognes ortografikes
- Sustantifs do walon