salut
Apparence
Prononçaedje
[candjî]- AFE :
- prononçaedje zero-cnoxheu : /sa.ly/ (minme prononçaedje pattavå)
- Ricepeures : sa·lut
Sustantif
[candjî]| singulî | pluriyal |
|---|---|
| salut | saluts |
salut omrin
- (e l’ eglijhe catolike) ofice di priyires k' on fjheut a l' anuti, avou ene espôzucion do Sint-Sacramint.
- Li dimegne, on-z aléve tertos a messe, a vepe et å salut
- Viè les Påkes dji va-st a cfesse
A l' eglijhe des Cårmuléns,
Sol côp, vola k' on m' ahesse,
Mins çou k' dji n' m' atindeut nén :
C' est ki l' pere po penitince,
M' evoye cwénze djoûs å salut,
Mi ki n' a måy inmé l' ecinse,
Dji dveu ene desse å Bon Diu. — Toussaint Brahy, Toussaint Brahy, œuvres wallonnes posthumes, Ji d'véve ine dette â bon Diu, 1886, p.16-17 (fråze rifondowe). - Pupont d' vepes, pupont d' salut : ça on l' sait ddja dispu lontins — Émile Gilliard (fråze rifondowe).
- salouwaedje.
- Å matén, c' esteut l' salut å drapea.
Ratournaedjes
[candjî]salut
Francès : salut (fr)
Mot-fråze
[candjî]salut (nén candjåve)
- manire di dire «bondjoû» a des camaerådes (a tolminme kéne eure).
- Salut li cpagneye ! — Motî d’ Bastogne (fråze rifondowe).
- manire di dire «årvey» a des camaerådes (a tolminme kéne eure).
- Dji vos l' dirè bén djintimint : salut mes djins (tchanté pa Jean-Pierre Tintinaglia).
Ratournaedjes
[candjî]po dire årvey :
Loukîz a : disca
Francès : salut (fr), salut en de kost (fr) (Brussele, Flande)
Sustantif
[candjî]salut