cwincser
Apparence
Etimolodjeye
[candjî]Mot-brut « cwink », racuzinåve avou l' almand « quiecken »
Prononçaedje
[candjî]- AFE :
- diferins prononçaedjes : /kwɛ̃ːk.ˈse/ /kwɛ̃ːk.ˈsiː/ /kwɛːk.ˈse/
- prononçaedje zero-cnoxheu : /kwɛ̃ːk.ˈse/
- Ricepeures : cwinc·ser
Viebe
[candjî]| Djin et tins | Codjowa |
|---|---|
| Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) | cwincsêye |
| Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) | cwincsez |
| Cåzants Ind. pr. (nos, ns) | cwincsans |
| Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) | cwincsêynut |
| Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) | cwincsêyrè |
| Cåzant D.I.E. (dji, dj’) | cwincséve |
| Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) | cwincsêye |
| pårt. erirece (dj’ a, vos av) | cwincsé |
| Ôtes codjowaedjes | come tchicter |
cwincser (viebe å coplemint)
- fé on cwincs.
- Li violon zimtêye,
A tchaeke côp d' airçon;
Li piston cwincsêye,
A costé do ton— Henri Simon, "Å bourlå" (1883) (fråze rifondowe).
- Li violon zimtêye,
- (brut), (oujhea), (tindreye) criyî å dandjî (tot djåzant d' on cok ås abranles, d' ene spawtêye poye ou d' on pénson metou astok divins ene batreye di tchant, d' ene biesse k' on-z axhore).
- Li poye cwincsêye cwand on l' vout prinde — D.T.W.
- Dji vs va fé cwincser — D.T.W.
- Dji mour di soe cwand dj' voe ene muzeure,
Ou l' grosse panse d' on croté flacon
End a ki houmèt tote l' anêye,
Des cwåtrons d' oûs po n' nén cwincser. — Louis Lagauche, Amon nos autes, tchansons tchusèyes, (1908-1912), «L'istwére dè vî molin» p.86 (fråze rifondowe). - Les håvurnas des voyes avizént des spawtas,
Dizeu l' rivlete, on vî coirbå cwincséve sins rla,
Tot fjhant k' on tchén djondant l' eglijhe, hoûléve a moirt— Joseph Mignolet, "Fleûrs di prétins", p.31 (1929), "Li nècale d’amour" (fråze rifondowe).
Parintaedje
[candjî]Mots vijhéns
[candjî]Ortografeyes
[candjî]Sipårdaedje do mot
[candjî]Ratournaedjes
[candjî]fé on cwincs
Francès : faire un couac (fr)
criyî å dandjî (tot djåzant d' on cok ås abranles, d' ene spawtêye poye ou d' on pénson metou astok divins ene batreye di tchant, d' ene biesse k' on-z axhore)
Francès : crier de détresse (en parlant du coq qui sonne l'alarme, de la poule effrayée, du pinson vaincu dans un combat de chant, d'un animal qu'on égorge, etc.) (nén ratournåve direk e francès)
Categoreyes :
- Mots do walon
- Walon
- Mots do walon ki vnèt d' on mot-brut
- Mots do walon do minme sourdant k' on mot d' l' almand
- Mots do walon di deus pîs
- Viebes do walon
- Viebes do walon ki s' codjowèt come tchicter
- Motlî do walon po les bruts
- Motlî do walon po les nos d' oujhea
- Motlî do walon po l' tindreye
- Mots do grand Payis d' Lidje
- Mots do walon nén ratournåves mot po mot e francès