Aller au contenu

djambler

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Bodje « djambe » avou l’ dobe cawete « -ler » des viebes.

Viebe

[candjî]
Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) djambele / djamblêye
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) djamblez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) djamblans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) djambelnut / djamblêynut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) djambelrè / djamblêyrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) djambléve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) djambele / djamblêye
pårt. erirece (dj’ a, vos av) djamblé
Ôtes codjowaedjes come shijhler

djambler (v. sins coplemint)

  1. fé aler les djambes (po cori u roter rade).
    • I s’ a metou a djambler, todi pus rade, tot l’ long do ri Jacques Desmet (fråze rifondowe).
    • Viladje di mès parints,
      Viladje di d’ quand dj’ èsteû gamin.
      A dj’ djamblé su vos pavéyes !
      A dj’ bèrôlé dins vos foncias !
      Al nîve, au solia, su vos-ûréyes !
      Jacques Desmet, Dêrènes bates, Mélin, 2014.

Mots vijhéns

[candjî]

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
roter u cori rade