rabiyî

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Do viebe « abiyî », avou l’ betchete « ri- » des viebes çou ki dene on mot avou l' bodje « abiy- » ‎(« abit »), avou l’ betchete « ra- » des viebes ey avou l’ cawete di codjowaedje «  » des viebes.

Viebe[candjî]

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) rabeye
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) rabiyîz
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) rabiyans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) rabiynut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) rabiyrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) rabiyive
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) rabeye
pårt. erirece (dj’ a, vos av) rabiyî
Ôtes codjowaedjes come criyî

rabiyî (viebe å coplemint) (å prono : si rabiyî)

  1. rimete les mousmints a (ene sakî).
    • Dji l' a dvou rabiyî; il est co trop ptit po l' fé tot seu.
  2. atchter des noveas mousmints a (ene djin).
    • Il ont stî rabiyî les efants po Påke.
  3. (imådjreçmint) rinde pus bea.
    • On sorire a vnou rabiyî s' vizaedje Lucien Somme (fråze rifondowe).
    • Padzo tos les paxhis rsetchis, dj' a efoncé des mots, pinsant rabiyî l' yebe ki, dispu si lonmint, n' a pus d' vert dins ses iys {{s-rif|FDuv}
  4. ribate (ene pire di molén).
    • Li Djåme a vnou rabiyî les deus pires; c' est s' mestî !

Ratourneures[candjî]

  1. rabiyî ses råjhons
  2. rabiyî les råjhons (da)
  3. esse rabiyî d’ aleure

Parintaedje[candjî]

Sinonimeye[candjî]

atchter des noveas mousmints a
rinde bea

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes[candjî]

rimete les mousseures a ene sakî
rinde bea
ribate (ene pire di molén)

Pårticipe erirece[candjî]

singulî pluriyal
omrin rabiyî rabiyîs
femrin rabiyeye rabiyeyes

rabiyî omrin

  1. Pårticipe erirece omrin do viebe "rabiyî", ki pout esse eployî come addjectif et come sustantif.
    • Dj' a rabiyî m' feye pol fiesse di l' orixhaedje.

Addjectif[candjî]

singulî pluriyal
omrin rabiyî rabiyîs
femrin padrî rabiyeye rabiyeyes
femrin padvant rabiyeye rabiyeyès

rabiyî omrin (come addjectif djondrece, metou padvant u padrî l’ no)

  1. k' a des noû mousmints.
    • Il est rabiyî tot noû.
  2. k' a des mousseures nén ordinaires.
    • Dins les mårtcheus, on veyeut des feyes, des djonnès femes et cobén l' fi d' on vijhén rabiyîs a sôdård Jean-Luc Fauconnier (fråze rifondowe et rarindjeye).

Ratournaedjes[candjî]

k' a des noû mousmints
k' a des mousseures nén ordinaires