Aller au contenu

sonner

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

latén sanguinare.

Viebe

[candjî]
Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) sonne
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) sonnez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) sonnans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) sonnnut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) sonnrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) sonnéve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) sonne
pårt. erirece (dj’ a, vos av) sonné

sonner

  1. (v. sins coplemint) piede do sonk. rl a: singnî.
  2. (v. sins coplemint) (imådjreçmint) esse foirt mouwé.
    • S’ on m’ djåze des valureus Lidjwès,
      Dji sin dedja ki tot m’ cour sonneJoseph Vrindts, ”Vîx Lîge” (1901), p.33, “Walon d’vant tot !” (fråze rifondowe).
  3. (viebe å coplemint) touwer ene biesse, tot lyi côpant l' goidje.
    • C' est todi Tetel ki vneut sonner les pourceas.

Parintaedje

[candjî]

Ratourneures

[candjî]
  1. sonner come on boû : sonner foirt.
  2. sonner a pixhe : sonner et k' li sonk sitritche.

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
sonner
sonner

Viebe

[candjî]

sonner

  1. souner.