discroler

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Bodje « crole », avou l’ betchete « dis- » di disfijhaedje des viebes ey avou l’ cawete di codjowaedje « -er » des viebes.

Prononçaedje[candjî]

Viebe[candjî]

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) discrole
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) discrolez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) discrolans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) discrolnut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) discrolrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) discroléve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) discrole
pårt. erirece (dj’ a, vos av) discrolé
Ôtes codjowaedjes sipepieus tåvlea

discroler

  1. (viebe å coplemint) disfé des croles.
    • Ele si volnut fé discroler leus tchveas.
  2. (viebe å coplemint) rissaetchî foû des broûs (èn ekipaedje k' î esteut ahoté).
  3. ((viebe å prono) : Loukîz a : « si discroler ».) si finit doûçmint, tot djåzant d' ene muzike avou des evolêyes.
    • Les efants tchantnut leu rfrin ki s' discrole dins leu croles Franz Dewandelaer (fråze rifondowe).

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Li mot n’ est nén dins : R13

Ratournaedjes[candjî]

disfé des croles
rissaetchî foû des broûs Loukîz a : disfagnî
si finit doûçmint, tot djåzant d' ene muzike