rascråwe

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Bodje « cråwe » avou l’ tripe betchete « ras- ».

Prononçaedje[candjî]

Sustantif[candjî]

singulî pluriyal
rascråwe rascråwes

rascråwe femrin

  1. etrevén ki rind ene djin (u totes les djins) målureuse(s).
    • Mes eures ki berôlnut,
      Mes niûts ki blankixhnut,
      Mes sovnances ki spiynut,
      Mes rascråwes ki rmontnut Jacques Desmet, Dêrènes bates, Dj'a co bin l'tins, 2014 (fråze rifondowe).
  2. (pus stroetmint) (mot d’ medcén) microbe, maladeye.
    • C' est ene rascråwe ki nos a vnou del Chine.
  3. (pus stroetmint) (dujhance sociåle) sacwè ki vs rastådje (metans ene djin ki cåze avou vos lontins, dabôrd ki vs estoz strapé).

Parintaedje[candjî]

Sinonimeye[candjî]

sacwè ki rind målureus

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes[candjî]

sacwè ki rind målureus
microbe
sacwè ki vs rastådje

Codjowa[candjî]

rascråwe

  1. indicatif prezintrece, prumire et troejhinme djins do singulî, do viebe « rascråwer ».
    • Mins, soltins k’ i s’ lårminte so l’ histou k' el rascråwe,
      Li tins candje tot d’ on côp ;
      Ca vola des flotchetes ki passèt totès blankes
      Åddivant del finiesse…
      Henri Simon, Li pan dè Bon Diu, L'iviér, 1935 (fråze rifondowe et rarindjeye).
  2. suddjonctif prezintrece, prumire et troejhinme djins do singulî, do viebe « rascråwer ».
  3. kimandeu prezintrece, deujhinme djin do singulî, fôme camaerådrece, do viebe « rascråwer ».