mwaistri
Apparence
Etimolodjeye
[candjî]Bodje « mwaist- » (« mwaisse ») avou l’ cawete d’ infinitif « -i » des viebes.
Viebe
[candjî]| Djin et tins | Codjowa |
|---|---|
| Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) | mwaistri / mwaistrixh |
| Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) | mwaistrixhoz |
| Cåzants Ind. pr. (nos, ns) | mwaistrixhans |
| Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) | mwaistrixhnut |
| Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) | mwaistrirè / mwaistrixhrè |
| Cåzant D.I.E. (dji, dj’) | mwaistrixheu |
| Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) | mwaistrixhe |
| pårt. erirece (dj’ a, vos av) | mwaistri |
| Ôtes codjowaedjes | come prusti |
mwaistri
- (viebe å coplemint) poleur esse pus foirt ki (ene biesse, ene djin ki s' kitape, on feu, ene dispinse). # (d' ene djin, d' ene biesse.
- I fåt sawè mwaistri ses niers — Motî d’ Cerfontinne (fråze rifondowe).
- On marixhå doet sawè mwaistri les tchvås.
- Cobén d' côps avént i ddja stî splinkî di s' pa ki n' saveut pu cwè fé po l' mwaistri et l' fé tni coe — A. Moors-Schoefs (fråze rifondowe).
- I n' si fåt nén leyî mwaistri des biesses — Motî d’ Bastogne (fråze rifondowe).
- Les pompîs n' ont nén co tot mwaistri l' målfeu.
- L' osmôze a l' evier, c' est ene tecnike di dissalaedje di l' aiwe di mer foirt målåjheye a mwaistri mins mo spårgnante — Lucyin Mahin.
- Awè, nos avans stu strindous, ca les fameûs sôdârs di dièle avît pawou des tièsses di hoye, qu’is n’ polît résoûde di maistri — Joseph Vrindts, Tot tûsant (1924), Mort pour la Patrie, p.7.
- (viebe å coplemint) (pa stindaedje do sinse) tot djåzant d' on sintumint, d' ene målåjheyisté.
- L' esperance ki n' nos cwite djamåy aveut mwaistri l' doleur et lyi fjheut rovyî les longuès samwinnes k' il aveut stou clawé so s' lét. — Joseph Vrindts, « Li pope d'Anvers » (1896), p.51 (fråze rifondowe).
- Asteure, ås ouxhs on rvoerè vite
Li pôve minåve avou s' longue mwin
Dimander ene tåte, ene tote pitite,
Ou bén ene åmonne po mwaistri s' fwin. — Jean Dessard, D'ine cohe so l'aute, 1939, p.44, Vochal l’ivièr (1900) (fråze rifondowe). - Po mwaistri les hikets del veye,
I våt bén mî k’ on soeye a deus. — Louis Lagauche, Les bwèh'lîs, 1948, p.9 (fråze rifondowe).
- (viebe å coplemint) fé tni coe ene sakî.
- Loukîz cisse-lale cori !
 ! Come ele bize evoye !
Nolu nel pout mwaistri : — Jules Claskin, « Airs di flûte et autres poèmes wallons », édition critique de Maurice Piron, 1956, « Lès-eûres », 1909, p.79-80 (fråze rifondowe).
- Loukîz cisse-lale cori !
- (pus stroetmint) bén cnoxhe (on lingaedje).
- I fjheut cope avou ene comere ki mwaistrixheut l' kicongo ossu bén k' lu — Gilbert Renson (fråze rifondowe).
- C’è-st-on lingadje qui mûwe come on tauvia d’ârtisse
Èt maugré tot faît rîre èt sint voltî vos pîds
Nos-aprind nos-ûsances, qui cause avou franchise
Èt tchante come on pinson quand on l’ maîstri voltî. — Chantal Denis.
- (viebe å prono) :
Loukîz a : « si mwaistri ».
Parintaedje
[candjî]- mwaistrixhaedje
- mwaistrixhåve
- mwaistrijhe
- rimwaistri
- mwaisse;
Loukîz a : « mwaisse »
Sinonimeye
[candjî]- si rinde mwaisse (di)
- vini mwaisse (di)
- vini a bout (di)
- dompter
Ortografeyes
[candjî]Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
E rfondou walon :
Ôtès ortografeyes (avou des sourdants nén rkinoxhous) :
- méstrîyî : FO92
Ratournaedjes
[candjî]ni nén ployî ene sacwè d' målåjhey
Francès : braver (fr), tenir tête (fr)
Pårticipe erirece
[candjî]| singulî | pluriyal | |
|---|---|---|
| omrin | mwaistrii | mwaistriis |
| femrin | mwaistrieye | mwaistrieyes |
mwaistri omrin
- Pårticipe erirece omrin do viebe « mwaistri ».
Codjowas
[candjî]| Dobès rfondowes | ||
|---|---|---|
| mwaistri | mwaistrixh |
mwaistri
- indicatif prezintrece, prumire djin do singulî, do viebe « mwaistri ».
- kimandeu prezintrece, deujhinme djin do singulî, fôme camaerådrece, do viebe « mwaistri ».
Categoreyes :
- Mots do walon
- Walon
- Viebes do walon avou l' cawete -i
- Pårticipes erireces do walon avou l' cawete -i
- Codjowas do walon avou l' cawete -i
- Viebes do walon
- Viebes do walon ki s' codjowèt come prusti
- Viebes å prono do walon
- Pårticipes erireces do walon
- Viebes do walon ki l' pårticipe erirece est parey ki l' infinitif
- Codjowas do walon
- Dobès rfondowes di codjowaedje do walon
- Codjowas do cåzant d' l' Indicatif Prezintrece do walon
- Codjowas d' l' atôtchî do Cmandeu do walon