arinner
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6c/Dalaedje.gif)
Racuzinave avou li vî francès areiner. Là où Rollans monta au perron entaillié, l’empereres de France l’a ensi areinié. (sourdance: la chanson des quatre fils Aymon. arinner (codjowaedje) [v.c.] si mete a djåzer avou (ene sakî). F. adresser la parole, interpeller.
- Ti dirès k' on n' arinne les djins k' å moumint k' on nd a mezåjhe, mins dj' a on ptit siervice a ti dmander (D. Salme).
- On tchén hawa dvins ene cour, ene efant l' arinna:
« – On blond cårpea frisse come li rôze cwand vént l' aireur »— Joseph Mignolet, "Fleûrs di prétins", p.90 (1929), "Li Bon DIu èt l’èfant" (1916) (fråze rifondowe).
On dit eto: atôtchî, adjåzer, apårler, advizer. F. aborder, interpeler.