Aller au contenu

eclôre

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Do viebe « clôre » avou l’ betchete « e- » d’ ecloyaedje des viebes.

Prononçaedje

[candjî]

Viebe

[candjî]
Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) eclô
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) ecloyoz
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) ecloyans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) ecloynut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) eclôrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) ecloyeu
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) ecloye
pårt. erirece (dj’ a, vos av) eclôs / ecloyou

eclôre (viebe å coplemint)

  1. fé ene håye åtoû d' (on tchamp), k' on n' è pout nén rexhe foû.
    • I vout eclôre l' ahenire avou do treyisse.

Parintaedje

[candjî]

Sinonimeye

[candjî]

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
eclôre