dinner

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Tayon-bodje patwès latén * «disiūnāre» (arester d' djuner); çou ki dene on mot , avou l’ cawete di codjowaedje « -er » des viebes.

Prononçaedje[candjî]

Viebe[candjî]

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) dinne
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) dinnez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) dinnans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) dinnnut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) dinnrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) dinnéve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) dinne
pårt. erirece (dj’ a, vos av) dinné
Ôtes codjowaedjes sipepieus tåvlea

dinner

  1. (v. sins coplemint) magnî å mitan del djournêye.
    • Mi, dji dinne a doze eures petantes.
  2. (viebe å coplemint) diner a (kéconk) a magnî a nonne.
    • Estoz bén dinné ?

Ratourneures[candjî]

  1. dinner a l' eurêye : dinner todi al minme eure, sovint nonne.
    • Gn a rén d' té ki l' dinner a l' eurêye.
  2. dinner foû-z eure : èn nén dinner a nonne.
  3. dinner foû u : di dfoû u : å dfoû : èn nén dinner e s' måjhone.
  4. dinner come les gros u : e régue di gros : dinner tård.
  5. diner a dinner : diner a magnî a nonne.
  6. fé a dinner : aprester l' eurêye di nonne.
  7. riçure a dinner : riçure des djins po magnî a nonne.
  8. poirter a dinner : poirter l' amagnî d' nonne al plaece ki les djins travayèt.

Parintaedje[candjî]

Sinonimeye[candjî]

Ratournaedjes[candjî]

magnî a nonne

Sustantif[candjî]

singulî pluriyal
dinner dinners

dinner omrin (infinitif sustantivrece)

  1. eurêye di nonne.
    • Li dinner est presse.
    • Li dinner est so l' feu.
    • Li dinner est so l' tåve.
    • Li dinner m' toûne so li stoumak.
  2. grande eurêye, wice k' on rçût bråmint des djins.
    • Dji rfrè on dinner pol dicåce.
    • C' est on dinner ki dmandrè bråmint d' l' apresse.
  3. (cronolodjeye) nonne.
    • Vos cminçroz a travayî å dinner.

Ratourneures[candjî]

  1. on dinner d' tos les djoûs : on dinner ordinaire.
  2. on bon ptit dinner u : on dinner come a l' dicåce : on dinner k' a shonné bon.
  3. dinner come a l' dicåce : bén dinner.
  4. I n' a nén si ptit dinner ki n' a s' cafè : dijhêye po-z aveur, u po ofri ene djate di cafè après l' dinner.
  5. fé les dinners : s' ocuper do fé a magnî et d' aprester totafwait po les dinners.
  6. on dinner d' curés u : d' adoråcions : on plantiveus dinner.
  7. poirter l' dinner : poirter l' marinde.
  8. Après on parey dinner, on pout roter conte li vint d' bijhe u : ça toûne a dinner d'adoråcions : dijhêyes po lowandjî on dinner.
  9. so l' eure do dinner u : å dinner : di nonne a ene eure.
    • Dj' î a stî å dinner.
    rl a: ådinner.
    F. sur le temps de midi.
  10. viè l' dinner : viè nonne.
  11. divant l' dinner : del matinêye.
    rl a: divant-l'-dinner.
  12. après l' dinner : å cminçmint d' l' après-nonne, di 13 a 15 e.

Sinonimeye[candjî]

nonnêye, marinde

Fås amisse[candjî]

li francès «dîner» et l' inglès «dinner» volèt dire «soper».

Ratournaedjes[candjî]

eurêye di nonne
nonne Loukîz a : nonne

    Inglès[candjî]

    Prononçaedje[candjî]

    AFE : /ˈdɪnə(ɹ)/

    Sustantif[candjî]

    singulî pluriyal
    dinner dinners

    dinner

    1. dinner (mot scrît e-n inglès come e walon)