flani
Apparence
Etimolodjeye
[candjî]S’ i gn åreut ene sakî ki sepreut cwè åd fwait di l’ etimolodjeye di « flani », el pout stitchî vaici.
Prononçaedje
[candjî]- AFE :
- diferins prononçaedjes : /fla.ni/ /fla.nœ/
- prononçaedje zero-cnoxheu : /fla.ni/
- Ricepeures : fla·ni
Viebe
[candjî]Djin et tins | Codjowa |
---|---|
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) | flani / flanixh |
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) | flanixhoz |
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) | flanixhans |
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) | flanixhnut |
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) | flanirè / flanixhrè |
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) | flanixheu |
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) | flanixhe |
pårt. erirece (dj’ a, vos av) | flani |
Ôtes codjowaedjes | come prusti |
flani (v. sins coplemint)
- (v. sins coplemint) (botanike) souwer tot pierdant ses coleur s tot djåzant d' ene fleur; ki ses fleurs sont ki souwnut, tot djåzant d' ene plante.
- Les fleurs flanixhèt ddja. — Motî d’ Bastogne (fråze rifondowe).
- (v. sins coplemint) (imådjreçmint) k' a passé sins djoye, tot cåzant del djonnesse.
- Et, mågré s' djonesse flaneye Fåt k' i poenne po wangnî s' veye Cwand ls ôtes efants vont doirmi. — Louis Loiseau (fråze rifondowe).
- (viebe å coplemint) fé souwer (ene fleur).
- Li solea a flani nosse bouket. — Motî d’ Djivet (fråze rifondowe).
- (viebe å coplemint) (imådjreçmint) piede, leyî passer sins djoye.
- Dji vos caye el berdouye po flani vosse djonnesse. — Émile Gilliard (fråze rifondowe).
Parintaedje
[candjî]Sinonimeye
[candjî]diflani, flouwi, diflouwi, disflori, souwer
Mots vijhéns
[candjî]fener (si ratourne eto e francès pa "faner")
Ortografeyes
[candjî]Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Ratournaedjes
[candjî]Pårticipe erirece
[candjî]flani (nén candjåve)
- Pårticipe erirece do viebe « flani ».
Addjectif
[candjî]singulî | pluriyal | |
---|---|---|
omrin | flani | flanis |
femrin padrî | flaneye | flaneyes |
femrin padvant | flaneye | flaneyès |
- souwé, po ene fleur.
- Les fleurs di m' djonnesse sont flaneyes. — Émile Lempereur (fråze rifondowe).
- må passé, tot djåzant di bons moumints.
- Et, mågré s' djonesse flaneye Fåt k' i poenne po wangnî s' veye Cwand ls ôtes efants vont doirmi. — Louis Loiseau (fråze rifondowe).
Ortografeyes
[candjî]Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
E rfondou walon :
Ratournaedjes
[candjî]Codjowa
[candjî]Dobès rfondowes | ||
---|---|---|
flani | ![]() |
flanixh |
- Do viebe «flani»
- indicatif prezintrece, prumire djin do singulî
- kimandeu prezintrece, deujhinme djin do singulî, fôme camaerådrece
Categoreyes :
- Mots do walon
- Walon
- Mots do walon di deus pîs
- Viebes do walon
- Viebes do walon ki s' codjowèt come prusti
- Viebes del cwatrinme troke
- Motlî do walon pol botanike
- Mots ki sont dins Ene båke so les bwès d' l' Årdene
- Mots ki sont dins l' motî d' Bive
- Mots ki l' rifondowe est dins Ene båke so les bwès d' l' Årdene
- Mots ki l' rifondowe est dins l' motî d' Bive
- Pårticipes erireces do walon
- Mots nén candjåves do walon
- Viebes do walon ki l' pårticipe erirece est parey ki l' infinitif
- Addjectifs do walon
- Addjectifs ås cénk cognes ortografikes
- Codjowas do walon
- Dobès rfondowes di codjowaedje do walon
- Codjowas do cåzant d' l' Indicatif Prezintrece do walon
- Codjowas d' l' atôtchî do Cmandeu do walon
- Codjowas do cåzant di l' Indicatif Prezintrece do walon