savter

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Bodje «savate», avou l’ cawete di codjowaedje « -er » des viebes.

Prononçaedje[candjî]

Viebe[candjî]

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) savtêye
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) savtez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) savtans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) savtêynut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) savtêyrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) savtéve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) savtêye
pårt. erirece (dj’ a, vos av) savté
Ôtes codjowaedjes come tchicter

savter

  1. (v. sins coplemint) rinawer, rapîçter des vîs solés.
    • Dj' a saveté tot li saminne Motî Haust.
    • Compére Grigô, par an, qui wangnîz v’ à sav’ter ? Antoine Kirsch, Li sa'vtî èt l' banquî, 1889.
  2. (v. sins coplemint) roter avou des savates.
    • èle savetêye tote ine sinte djournêye Motî Haust.
  3. (v. sins coplemint) roter, ovrer vitmint.
    • Dji m' a astårdjî, dji pou bin saveter po m' ratraper Motî Haust.
  4. (viebe å coplemint) waster, distrure èn ovraedje.
  5. (viebe å coplemint) waster ses solés di måluzance.
    • Si vos savetez insi vos solés, i sèront vite gåy Motî Haust.

Mots d’ aplacaedje[candjî]

Parintaedje[candjî]

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes[candjî]

fé l' savtî
  • Francès : exercer le métier de savetier, raccommoder des souliers (nén ratournåve direk e francès)
roter avou des savates
  • Francès : se promener en savates (nén ratournåve direk e francès)
waster, distrure èn ovraedje
roter avou des savates
  • Francès : user ses souliers (nén ratournåve direk e francès)