braire

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Tayon-bodje patwès latén * « bragere », d' on tayon-bodje gayel, çou ki dene on mot avou l’ cawete di codjowaedje « -re » des viebes.

Prononçaedje[candjî]

Viebe[candjî]

braire (v. sins coplemint)

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) brai
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) breyoz
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) breyans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) braiynut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) brairè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) breyeu
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) braiye
pårt. erirece (dj’ a, vos av) brai
Ôtes codjowaedjes sipepieus tåvlea
  1. (Lidje) criyî foirt.
    • Cwè çk' i m' brait la ? On n' l' ôt nén bén.
    • I monta s' toetea etur Bétel å Levant et Ay å Coûtchant; vaila i bastixha èn åté pol Signeur et braire si no Lorint Hendschel, Li Djneze (ratournaedje).
  2. (Nameur, Tchålerwè, Basse Årdene) fé rexhe ses låmes.
    • Aschoûtez on n' direut k' i gn a èn efant ki brait (L. Jardez).
    • I våt mia d' rire ki d' braire.

Ratourneures[candjî]

braire so totes les poites: (rabaxhanmint) gueuyî ene sakî patavå come èn araedjî

    • Mins l' ovrî ki fwait ene fåte, on l' brait so totes les poites
      Et si c' est ene grosse tiesse, a poenne on fwait 'ne clignete
      — Ep. Martial, Bultén del Societé d' Lidje, Bulletin de 1858, ‘’Li savtî des recoletes’’, 69-73 (fråze rifondowe).

Parintaedje[candjî]

Sinonimeye[candjî]

Fås amisse[candjî]

Li francès "braire" n' a nén pår les minmes sinses.

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes[candjî]

criyî foirt
fé rexhe ses låmes Loukîz a : plorer
    braire ene sakî so totes les poites

    Francès[candjî]

    Prononçaedje[candjî]

    /bʁɛːʁ/

    Viebe[candjî]

    braire (v. sins coplemint) braire (mot scrît e francès come e walon, mins k' a des sinses diferins)

    1. hiyanler (criyî, po èn ågne).

    Ratourneures[candjî]

    il a entendu braire un âne