disbåtchî
Aller à la navigation
Aller à la recherche
Cisse pådje u ci hagnon ci est co a scrire, u a mete d’ adrame. Si vos avoz des cnoxhances so l’ sudjet, vos l’ ploz fé vos-minme.
Walon (Rifondou)[candjî]
Etimolodjeye 1[candjî]
S’ i gn åreut ene sakî ki sepreut cwè åd fwait di l’ etimolodjeye di « disbåtchî », el pout stitchî vaici.
Prononçaedje[candjî]
- AFE :
- diferins prononçaedjes : /dis.bɔː.ˈt͡ʃiː/ /dys.baː.ˈt͡ʃi/ /dis.boː.ˈt͡ʃiː/ /dis.boː.ˈt͡ʃɛ/ /dys.boː.ˈt͡ʃiː/ /dys.boː.ˈt͡ʃe/ /dəs.boː.ˈt͡ʃi/ /dɛs.bɔː.ˈt͡ʃiː/ (betchfessî å)
- prononçaedje zero-cnoxheu : /dis.bɔː.ˈt͡ʃiː/
- Ricepeures : dis·bå·tchî
Viebe[candjî]
Djin et tins | Codjowa |
---|---|
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) | disbåtche |
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) | disbåtchîz |
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) | disbåtchans |
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) | disbåtchnut |
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) | disbåtchrè |
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) | disbåtchive |
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) | disbåtche |
pårt. erirece (dj’ a, vos av) | disbåtchî |
Ôtes codjowaedjes | come waitî |
disbåtchî
- (v. å coplemint) rinde målureus.
- Ni fjhoz nén ça, vos l' pôrîz disbåtchî.
- fé piede li Nôr a (ene djin), el rinde tote pierdowe.
- I n' fåt nén co disbåtchî ci efant la dipus k' i n' l' est.
- (viebe å prono) :
Loukîz a : « si disbåtchî ».
Parintaedje[candjî]
Sinonimeye[candjî]
- (rinde målureus): disvoyî, dizawirer, anoyî, disbeli
- (rinde tot pierdou): dizôrner, disnorter, dislampurner, diswaibyî
Ratournaedjes[candjî]
Pårticipe erirece[candjî]
singulî | pluriyal | |
---|---|---|
omrin | disbåtchî | disbåtchîs |
femrin | disbåtcheye | disbåtcheyes |
disbåtchî o.
- Pårticipe erirece omrin do viebe "disbåtchî", ki pout esse eployî come addjectif et come sustantif.
Addjectif[candjî]
singulî | pluriyal | |
---|---|---|
omrin | disbåtchî | disbåtchîs |
femrin padrî | disbåtcheye | disbåtcheyes |
femrin padvant | disbåtcheye | disbåtcheyès |
disbåtchî o. (come addjectif djondrece, metou padvant u padrî l' no)
- ki n' a pupont d' rafiya d' viker.
- Elle a l' air tote disbåtcheye.
- Ayir,
Sins k' i nel oizénxhe dire,
I shonnént disbåtchîs,
Les vîs — J. Guillaume (fråze rifondowe). - Merci bråmint des côps, comere,
Pol boket d' pwin et l' pitit vere
K' tot etir m' a rmetou d' astok,
Cwand les cråxholets pixholéts,
Riyént tot d' èm vir disbåtchî — J. Beaucarne, ratournant Georges Brassens (fråze rifondowe).
- k' a del poenne et del colere.
- Li djårdinî esteut disbåtchî di vey ses beas rôzîs, fén emîlés, tourner a rén — C. Colonval (fråze rifondowe). (C. Colonval)
- Dji so disbåtchî droci.
Dj' end a m' conte di vos toûs et d' vos fåssès amours — J. Beaucarne, ratournant Molière (fråze rifondowe).
- k' a del bråmint del poenne.
- Dispu l' democratijhaedje des voyaedjes, tos les vîs cous disbåtchîs si rtrovèt a Benidorm — C. Staquet (fråze rifondowe).

4. ki s' fwait må do måleur d' èn ôte. Dj' avans stî foirt disbåtchîs d' aprinde po nosse mononke; li Bon Diu si åme ! (lete di condoleyance) F. désolé(e), attristé(e).
5. al plouve tot cåzant do tins, do cir. Aprindoz nos l' espwer mågré l' cir disbåtchî (J. Spinosa). rl a: grigneus. F. maussade, morose.
Sinonimeye[candjî]
- (ki n' a pupont d' plaijhi a viker): disbeli, disvoyî, dizôrné, disnorté, catibulé, discatibulé, trisse
- (k' a del poenne et del colere): mwais, måvlé
- (k' a del bråmint del poenne): discoraedjî, poenneus / peneus
Ratournaedjes[candjî]
± sins rafiya d' viker
± k' a del poenne et do discoraedjmint
- F. triste, abattu, affligé, perturbé(e).
Etimolodjeye 2[candjî]
Viebe[candjî]
disbåtchî (v. å coplemint)
- rissaetchî ene båtcheye (èn inte-deus).
- F. décloisonner.
Parintaedje[candjî]
Etimolodjeye 3[candjî]
Viebe[candjî]
disbåtchî (v. å coplemint)
- fé cwiter èn ovraedje, on patron (sovint po èn ôte).
- Volkswagen aveut disbåtchî li directeur des atchtaedjes da Volvo.
- F. débaucher.
Parintaedje[candjî]
Categoreyes :
- Mots do walon
- Walon
- Mots walons avou sacwants prononçaedjes coinreces
- Mots avou l' betchfessî å
- Mots do walon di troes pîs
- Viebes do walon
- Viebes do walon ki s' codjowèt come waitî
- Viebes å prono do walon
- Pårticipes erireces do walon
- Pårticipes erireces do walon avou l' cawete -î
- Viebes do walon ki l' pårticipe erirece est parey ki l' infinitif
- Addjectifs do walon
- Addjectifs ås cénk cognes ortografikes
- Addjectifs do walon metous padvant ou padrî